El vuitè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Down-up. Reflections”.
La superfície de l’aigua és un lloc molt especial. És ella la que marca la separació entre el món aquàtic i l’aeri. Fins aquí s’acosten molts organismes aquàtics per a prendre l’aire que necessiten per a respirar, com fan les larves de molts insectes. Una característica especial de l’aigua és la seva tensió superficial. És aquesta característica la que permet a molts petits animalons caminar sobre la superfície aquàtica.
Aquest és el vuitè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
El setè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Born in a drop”.
Néixer és el moment més important de la vida de qualsevol organisme, també dels microscòpics. En aquest capítol de la sèrie podem assistir al moment del naixement de dos animals, el mosquit quironómido i el caragol d’aigua dolça. Un moment que arriba després d’un temps de desenvolupament embrionari en què l’organisme es desenvolupa dins de la coberta protectora de l’ou. A partir del moment en el qual abandonen aquesta protecció, els nounats inicien la seva vida en un món ple de perills i molt pocs aconseguiran arribar a adults.
Aquest és el setè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
El sisè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Dancing flatworm”.
Les planàries constitueixen un interessantíssim grup d’animals englobats en el tipus zoològic dels platelmints o cucs plans. Habiten tant en aigües dolces com salades, i fins i tot algunes espècies viuen en el sòl humit dels boscos. Una de les característiques més interessants d’aquests animals és la seva capacitat de regeneració corporal, ja que són capaces de tornar a crear les parts del cos que han estat danyades o que han perdut a causa d’algun accident. Aquesta capacitat regenerativa està íntimament relacionada amb la seva estratègia de reproducció asexual, la gemmació. És aquest tipus de reproducció el que permet que, a vegades, es puguin trobar el que es coneix com a “cadenes” d’individus.
Aquest és el sisè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
El DCMP és una idea que funciona gràcies al finançament del Departament d’Educació dels Estats Units i a l’administració de l’Associació Nacional de Sords.
Com a mesura per a fer més fàcil l’escolarització des de casa en aquests dies de confinament per la COVID-19, han obert l’accés a molts dels documentals que han àudio descrit i subtitulat com a empresa.
D’aquesta manera, molts educadors i pares d’alumnes estatunidencs amb alguna mena de diversitat funcional poden utilitzar aquests documentals per a l’escolarització a casa, simplement registrant-se com a usuaris de DCMP.
“Tèrmits. Les reines secretes dels boscos”, “Life from Light” i la sèrie “Hidden Biodiversity” estan ara disponibles, amb possibilitat d’àudio descripció i de subtítols, per a molts joves dels EUA.
Si algú està interessat en la versió subtitulada o àudio descrita d’algun dels documentals, si us plau, envieu-nos un mail a: contact@scienceintoimages.com preguntant per ells o amb els vostres dubtes.
El cinquè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Red midge”.
Les larves dels mosquits quironómidos passen tot el seu desenvolupament en l’aigua. Solen viure en el fons de les tolles i gorgs, entorn en el qual, en general, l’oxigen escasseja. Per aquest motiu, moltes espècies han adoptat l’hemoglobina (la mateixa molècula que tenim nosaltres en la nostra sang) com a pigment respiratori. És la presència d’aquest pigment en el seu cos el que els proporciona aquest color vermell tan cridaner
Aquest és el cinquè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
El quart capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Caddisflies”.
Els tricòpters, o frigànies, són insectes que passen totes les fases del seu desenvolupament larvari a l’aigua. Els ous es troben protegits per una massa gelatinosa que assegura el manteniment de les condicions ideals perquè es desenvolupin les larves. En la majoria de les espècies, aquestes larves comencen a construir-se el seu propi estoig protector res més néixer. Aquest estoig, a més de protegir el seu tou cos, les fa més pesades i evita que la corrent dels rierols en els quals solen habitar, les arrossegui.
Aquest és el quart capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
El tercer capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Fan fighters”.
Les larves de la mosca negra (Simulium sp.) tenen un aspecte molt singular. Les seves maxiles estan transformades en uns ventalls mitjançant els quals capturen les partícules alimentícies i els diminuts organismes que arrossega l’aigua i que constitueixen el seu aliment. La selecció del lloc on assentar-se per a desplegar els seus ventalls és molt important, doncs d’això depèn la quantitat d’aliment que siguin capaços d’obtenir, així que les lluites por l’espai entre diferentes exemplars són molt comunes. Una vegada acabada la metamorfosi, aquestes larves es converteixen en les conegudes mosques negres que s’alimenten de sang, pel que constitueixen un problema per a les poblacions de les riveres.
Aquest és el tercer capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
L’ICM porta una nova iniciativa que consisteix en crear un repositori de recursos en línia sobre l’oceà per a un públic infantil. Aquests recursos s’agrupen dins el projecte “L’Oceà des de casa” i compten amb aportacions pròpies de l’ICM però també d’externes. I aquí és on entra Science into Images.
Des de Science into Images hem posat a disposició d’aquest projecte la nova sèrie “Habitants del micromón” per tal que tinguin més recursos per posar a l’abast dels infants durant aquesta època de confinament.
Per saber una mica més sobre aquesta iniciativa, podeu anar al nostre blog, QUADERN DE CAMP, clicant AQUÍ.
El primer contingut de “L’Oceà des de casa” s’anomena “Micromón marí”. Us deixem l’enllaç directe AQUÍ.
El segon capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Beast and Beauty”.
El cicle reproductor de la medusa comú (Aurelia aurita) és sorprenent. Al principi apareixen els pòlips, terribles depredadors que capturen a les seves petites preses amb els llargs i urticants tentacles. Amb el pas del temps, als pòlips els comencen a aparèixer uns anells i es transformen en el que es coneix amb el nom de estròbils. La formació d’aquests estrbils constitueix un dels mecanismes de reproducció d’aquesta espècie: la reproducció asexual per gemmació.
Cada pòlip és capaç de donar origen a noves meduses sense necessitat que hi hagi hagut intercanvi genètic, és a dir, sense que hagin hagut d’intervenir mascles i femelles. A l’estròbil es van formant les èfires, l’una sobre l’altra, apilades com els plats a l’armari de rebost, que es convertiran en el que podríem dir les “larves” de les meduses.
A mesura que les èfires van madurant s’alliberen de l’estròbil i comencen una vida lliure i plena de perills. Les que aconsegueixin sobreviure podran, després de diversos mesos de desenvolupament i creixement, convertir-se en les belles meduses adultes capaces de reiniciar el cicle reproductiu de l’espècie. Aquesta vegada sí que serà mitjançant reproducció sexual, és a dir, mitjançant la unió d’espermatozoides i òvuls procedents d’uns individus que actuen com a mascles i d’uns altres que actuen com a femelles.
Aquest és el segon capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
El primer capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Microbial mats”.
Els tapets microbians són uns ecosistemes extraordinaris que s’estableixen a les zones de contacte entre el medi aquàtic i el terrestre, principalment a les costes resguardades de mars temperades o càlides. Són considerats com a “ecosistemes mínims”, formats principalment per bacteris i cianobacteris que s’estructuren en capes molt fines en funció dels seus especials requeriments ecològics. Els científics consideren a aquests ecosistemes com els primers ecosistemes establerts en el nostre planeta.
Aquest és el primer capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.
Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.
