SCIENCE INTO IMAGES

El dissetè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Phantom killer”.

Els mosquits del gènere Chaoborus són molt especials, sobretot les seves larves i pupes aquàtiques. Son completament transparents, la qual cosa els ha valgut el sobrenom de “larves fantasma”. Malgrat la seva aparent delicadesa, aquestes larves són unes terribles depredadores d’uns altres animalons més petits, als quals capturen amb els apèndixs transformats en garfis que tenen al cap. Dos parells de vesícules de gas que posseeixen en la part anterior i posterior del cos permeten a aquestes larves regular la profunditat a la qual situar-se en la columna d’aigua de manera molt semblant a com ho fan els nostres submarins

Aquest és el dissetè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El quinzè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Water bear”.

Els tardígrads, coneguts com a “ossets d’aigua”, són uns animals molt especials. La seva fisiologia, capaç de resistir les condicions ambientals més extremes, els ha convertit en un dels animals més emblemàtics per als estudis sobre els efectes de la radiació i sobre les condicions ambientals a l’espai exterior. Per aquest motiu, institucions com la NASA estan estudiant-los amb tot deteniment. Malgrat el seu aspecte, són animals microscòpics que viuen generalment entre les masses de molses i a algunes zones humides, on s’alimenten de matèria vegetal.

Aquest és el quinzè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El catorzè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Tiger ready”.

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és originari del continent asiàtic i actualment s’ha convertit en un autèntic perill per a les poblacions riberenques del Mediterrani. Es tracta d’una espècie considerada invasora i que, a més, actua com a vector de diverses malalties. Els adults es reconeixen amb facilitat degut principalment a les franges blanques de les seves potes i, sobretot, a la conspícua línia blanca que recorre la part dorsal del tòrax.

La plataforma de ciència ciutadana Mosquito Alert (http://www.mosquitoalert.com/), s’ha desenvolupat per a estudiar l’expansió d’aquesta espècie i lluitar contra ella.

Aquest és el catorzè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El tretzè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Lonely Alona”.

Existeix un gran nombre d’espècies de crustacis d’aigua dolça del grup dels Cladocers anomenats genèricament “puces d’aigua”. I les que pertanyen al gènere Alona són unes de les més desconegudes. La seva grandària és diminuts, a penes major que el d’alguns protozous ciliats, i potser per aquest motiu la seva importància com a preses en els ecosistemes aquàtics és enorme.

Aquest és el tretzè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El dotzè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Backswimmer’s pond”.

Els barquers o nedadors d’esquena (Notonecta sp.) són uns poderosos depredadors dels ecosistemes aquàtics. El seu nom comú el deuen a la seva manera de nedar, sempre, o gairebé sempre, d’esquena. Generalment viuen en tolles i llacunes d’aigua dolça, on s’alimenten de qualsevol presa a la qual puguin capturar, des de petits invertebrats aquàtics fins a capgrossos d’amfibis o fins i tot alevins de peixos. Pertanyen al grup de les xinxes aquàtiques (Hemípters) i tenen les peces bucals transformades en un estilet punxegut anomenat rostre o pic, amb el qual succionen els líquids interns de les seves preses.

Aquest és el dotzè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El onzè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Micro scavengers”.

Els cadàvers dels animals que viuen a les tolles i llacunes desapareixen. I ho fan gràcies a la incessant activitat d’uns diminuts éssers vius que troben en ells una de les seves principals fonts d’aliment. Són, principalment ciliats com el Coleps o el Trachelius que, a vegades es reuneixen en grans quantitats al voltant dels cadàvers de la mateixa manera que les hienes o els voltors ho fan al macro món.

Aquest és el onzè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El desè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Ephemeral life”.

Les efèmeres o efímeres són insectes que pertanyen a l’ordre dels Ephemeròpters, un dels més antics de quants es coneixen. El seu nom deriva de la seva curta vida com a adults, ja que moltes espècies viuen només algunes hores com a insectes alats. El seu període de desenvolupament aquàtic, no obstant això, pot ser molt llarg, fins i tot de diversos anys, durant els quals les nimfes duen a terme diverses mudes a mesura que van augmentant de grandària. Finalment, després de l’última muda nimfal, ascendeixen a la superfície de l’aigua, trenquen la cutícula nimfal i apareix l’insecte subadult. Aquest, posteriorment, durà a terme una nova muda per a convertir-se en insecte adult o imag. És aquest l’únic cas conegut d’un insecte que dugui a terme una muda en la seva fase alada.

Aquest és el desè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El novè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Lethal softness”.

Hydra és un pòlip, com les anemones o les actinies, però que no viu a la mar sinó a les llacunes, estanys i tolles d’aigua dolça. Té un aspecte delicat i, en general, no mesura més d’uns mil·límetres. La seva aparent delicadesa és, no obstant, enganyosa. Es tracta d’un voraç depredador de petits animalons aquàtics, als quals captura amb les cèl·lules urticants que recobreixen els seus delicats tentacles.

Aquest és el novè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.