SCIENCE INTO IMAGES

El trentè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Photosynthetic dancers”.

Entre els organismes protistes, els que estan formats per una única cèl·lula, la diferència entre “vegetal” i “animal” és confusa. Aquí els organismes fotosintètics es desplacen igual que els no fotosintètics. Són moltíssimes les algues unicel·lulars que es mouen per l’aigua a la recerca dels millors llocs per a dur a terme la funció fotosintètica, i per a això han desenvolupat estratègies molt similars a les que coneixem en els organismes no fotosintètics.

Aquest és el trentè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El vint-i-novè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Micropredator: Didinium”.

Format per una sola cèl·lula, Didinium és un dels depredadors més petits del món. Aquest veloç i “nerviós” nedador microscòpic mesura aproximadament la desena part d’un mil·límetre i és capaç de capturar i ingerir preses com els paramecis, fins a tres vegades més grans que ell. Per a capturar-los utilitza el “pic” cònic que posseeix en la part anterior de la cèl·lula i que amaga al seu interior uns diminuts agullons anomenats tricocistes.

Aquest és el vint-i-novè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El vint-i-vuitè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Number matters”.

Per a molts éssers vius, el número importa. Ser molts i estar junts té avantatges. Per als insectes socials com les formigues o els tèrmits és imprescindible, però també ho és per a molts altres. Sobretot per als que podríem catalogar com a “preses” en els ecosistemes. Quants més siguin major és la seva probabilitat de sobreviure. És una pura qüestió numèrica, una qüestió de probabilitats. Els depredadors tenen moltes més opcions de capturar una presa, però cadascuna de les preses té una major probabilitat de lliurar-se de l’atac.

Aquest és el vint-i-vuitè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El vint-i-setè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Living biofilm”.

Moltes espècies de bacteris s’associen per a formar pel·lícules que recobreixen les superfícies humides o submergides. Aquestes pel·lícules reben el nom de biofilms i en alguns casos poden plantejar seriosos problemes, com per exemple, quan es formen en la superfície de les pròtesis implantades en algunes persones, o quan obturen els canals de desguàs de les cases. No obstant això, en entorns naturals, com són la superfície dels troncs i pedres submergits a les tolles, llacunes i rius, aquests biofilms atreuen una plèiade d’altres organismes que troben allá una gran quantitat d’aliment. Ciliats, rotífers, nematodes i planàries, juntament amb algunes algues unicel·lulars com Euglena, troben en aquests biofilms un lloc excel·lent per a desenvolupar les seves vides.

Aquest és el vint-i-setè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El vint-i-sisè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Hydractinia, the minimal jellyfish”.

Surant a l’aigua de la mar viu una enorme quantitat d’éssers vius, la majoria invisibles a l’ull nu, que formen el que coneixem com a plàncton. Entre ells es troben organismes tan delicats com la transparent medusa Hydractinia. Hydractinia és un hidrozoo colonial marí el cicle reproductor del qual té dues fases ben diferenciades, la de pòlip i la de medusa, que és la que estem veient ara. Aquesta meduseta, de menys de mig mil·límetre de diàmetre, va ser un dels primers organismes utilitzats com a model per a estudiar les cèl·lules mare i la reprogramació cel·lular.

Aquest és el vint-i-sisè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El vint-i-cinquè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Salty life”.

L’artèmia és un crustaci molt especial. Viuen a zones d’aigües salobres, sobretot a les llacunes salades i a les salines, i posseeixen unes adaptacions extraordinàries. Els seus ous han sigut emprats en diversos experiments espacials a causa de la seva capacitat per a superar llargs períodes de dessecació, fenomen que es coneix com criptobiosi, entre ells les missions Apollo 16 i Apollo 17. Aquests meravellosos ous s’han comercialitzat amb el nom de “Sea Monkeys”.

Aquest és el vint-i-cinquè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El vint-i-quatrè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Beewolf”.

Les vespes del gènere Philanthus són conegudes amb el sobrenom de “llops de les abelles”. I no és per capritx o casualitat. Aquestes vespes solitàries i excavadores estan especialitzades a caçar abelles. Les capturen en les flors a les quals les abelles arriben a succionar el nèctar o recol·lectar el pol·len, i els inoculen el seu verí mitjançant el temible agulló. Aquesta picada no mata a l’abella, sinó que la paralitza. Una vegada capturada la presa, la vespa la porta al túnel que ha excavat a la sorra i la introdueix en alguna de les diverses cambres subterrànies. Allí col·loca un ou del qual naixerà una larva que disposarà d’aliment fresc durant tot el procés de desenvolupament de la larva de la vespa perquè l’abella es manté amb vida.

Aquest és el vint-i-quatrè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.