SCIENCE INTO IMAGES

El trentavuitè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Living comma”.

Els ceratopogònids, coneguts com a “mosques picadores” o “beatilles” estan estretament emparentats amb les mosques negres (Simúlids) i amb els mosquits no picadors (Quironòmids). Moltes de les seves espècies són xucladores de sang durant la seva etapa d’adults i poden transmetre algunes malalties potencialment greus. Les femelles dipositen els seus ous, amb una característica forma de “coma”, adherits a les superfícies humides, i les larves que neixen d’ells passen tot el seu procés de desenvolupament com a insectes aquàtics.

Aquest és el trentavuitè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El trentasetè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Wheel animals”.

Els rotífers són uns animals extraordinaris. La majoria d’ells mesuren menys d’1 mm de longitud i es caracteritzen per posseir unes corones de cilis que giren al voltant de la seva obertura bucal, característica que els ha valgut el nom comú. Malgrat la seva diminuta grandària exerceixen un paper fonamental en els ecosistemes aquàtics, ja que actuen com a filtradors de l’aigua, de la qual extreuen partícules de matèria orgànica i fins i tot altres organismes menors.

Aquest és el trentasetè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El trentasisè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Telescopic bug”.

El rotífer Rotaria neptunia presenta unes característiques molt especials. El seu cos pot allargar-se enormement a causa de l’estructura telescòpica del seu peu, format per diversos segments que romanen inclosos un dins de l’altre mentre l’organisme està contret. Aquesta capacitat per a prolongar extraordinàriament el seu peu li permet disposar d’un major radi d’acció per a capturar als bacteris que constitueixen la seva principal font d’aliment.

Aquest és el trentasisè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El trentacinquè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Secret sand”.

Els grans de sorra que formen les platges amaguen molts secrets. Entre ells habita una gran quantitat de minúsculs éssers vius (crustacis, anèl·lids, planàries, protozous, etc.) que donen vida a un singular ecosistema. Ells són, en bona part, els responsables de netejar l’aigua marina que les ones arrosseguen cap a la platja i que es filtra pels espais que queden entre els irregulars grans de sorra.

Aquest és el trentacinquè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El trentaquatrè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Original sex”.

La reproducció dels protozous ciliats presenta unes característiques molt especials. Paramecium com a representant d’aquest grup de microorganismes, ens permet observar el seu procés de conjugació. Durant la conjugació, dos individus s’uneixen i intercanvien material genètic (DNA), la qual cosa permet el procés de recombinació genètica que es troba en la base de l’evolució. Possiblement és aquest l’origen de la reproducció sexual, del sexe.

Aquest és el trentaquatrè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El trentatresè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Ciliates party”.

Els protozous ciliats, formats per una única cèl·lula, són uns voraços devoradors de bacteris. Quan apareixen masses bacterianes a l’entorn aquàtic al qual habiten, es creen concentracions extraordinàries d’aquests diminuts organismes que eliminen els bacteris a una velocitat sorprenent. Aquest paper és fonamental per al manteniment de les condicions de l’ecosistema, que d’una altra manera seria completament colonitzat pels bacteris.

Aquest és el trentatresè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El trentadosè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Triassic survivor”.

La “tortugueta” (Triops cancriformis) ostenta el rècord animal de permanència en el planeta. Porta més de 200 milions d’anys vivint a la Terra (des del període Triàsic) quasi sense haver sofert cap canvi. Es tracta d’un crustaci que pot arribar als 10 cm de longitud sempre que aconsegueixi sobreviure durant el temps suficient. Una característica molt especial d’aquest crustaci és la capacitat dels seus ous per a suportar llargs períodes de sequera (fins i tot dècades) i temperatures extremes sense perdre la seva capacitat de desenvolupar-se quan les condicions siguin les adequades.

Aquest és el trentadosè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.

El trentaunè capítol de la sèrie “Habitants del micromón” es diu “Symbionts”.

Els tèrmits mengen fusta, sí. Però, curiosament, no la poden digerir. Com s’alimenten llavors? La digestió de la cel·lulosa i la lignina, els principals components de la fusta, no la duen a terme els tèrmits sinó els seus simbionts. Aquests són un grup molt especial de protozous i bacteris que viuen a l’interior de l’intestí dels tèrmits (en aquest cas dels tèrmits subterranis del gènere Reticulitermes). La relació que s’ha establert entre aquests tèrmits (anomenats “tèrmits inferiors”) i els seus protozous i bacteris simbionts és una meravellosa relació de simbiosi que permet la supervivència de tots ells, cosa que, d’una altra manera, seria impossible.

Aquest és el trentaunè capítol d’una sèrie que ens portarà un vídeo per dia durant aquest confinament forçat per la COVID-19.

Esperem que gaudeixin d’aquesta iniciativa, que dóna accés a una sèrie documental gratuïta per al món, i que la comparteixin amb tots els que creguin que puguin estar interessats.

L’equip de Science into Images.